Helen!
Suposo que no et farà gaire gràcia que el meu regal d'aniversari d'enguany sigui la creació d¡un blog amb el teu nom! jijijijiXD Però tranqui, d'aquí deu dies el tancoo i ja està.
Fas 25 anys, i tot i que només en fa 5 o 6 que et conec, sembla que et conegui de tota la vida. En els últims anys hem viscut moltes coses...Algunes bones i moltes altres de dolentes. (Totes les dolentes per culpa dels demés...)Però jo em quedo amb els esmorçars a 8ºC a la terrassa de la putUPF, les converses eternes per telf a qualsevol hora de la nit, el fred del camp de xasenjhausen, els "perra no em toquis els collons", el "do you want an egg?", el corte de pelo a lo llongueras de fa tres estius, el viatje a jamaica encara per fer, la carta del incompetent, els moments d'odi a barcelona... en fi, tots aquells moments que fan que la vida es converteixi realment en vida. Ara estem lluny i segurament mai tornarem a coincidir vivint a la mateixa ciutat, però a nosaltres, què? què més dóna si quan ens veiem sempre és com...sempre? I així continuarà sent, per molts anys que passin. N'estic convensuda.
COMO SIEMPRE, M.Benedetti
Aunque hoy cumplas
trescientos treinta y seis meses
la matusalénica edad no se te nota cuando
en el instante en que vencen los crueles
entrás a averiguar la alegría del mundo
y mucho menos todavía se te nota
cuando volás gaviotamente sobre las fobias
o desarbolás los nudosos rencores
buena edad para cambiar estatutos y horóscopos
para que tu manantial mane amor sin miseria
para que te enfrentes al espejo que exige
y pienses que estás linda
y estés linda
casi no vale la pena desearte júbilos y lealtades
ya que te van a rodear como ángeles o veleros
es obvio y comprensibleque las manzanas y los jazmines
y los cuidadores de autos y los ciclistasy las hijas de los villeros
y los cachorros extraviados
y los bichitos de san antonio
y las cajas de fósforo
te consideren una de los suyos
de modo que desearte un feliz cumpleaños
podría ser tan injusto con tus felices
cumpledías
acordate de esta ley de tu vida
si hace algún tiempo fuiste desgraciada
eso también ayuda a que hoy se afirme
tu bienaventuranza
de todos modos
de todos modos
para vos no es novedad
que el mundo
y yo
te queremos de veras
pero yo siempre un poquito más que el mundo.
AH, EL MEU SEGON REGAL EL PENJARÉ PER LA NIT O LA TARDA, AIXÍ QUE VES COMPROVANT EL BLOG!
Keral, perra, ets la cosa més tendra del món. M'encanten els teus escrits i les teves eleccions de poemes o d'escrits. I jo crec que en algún moment tornarem segur a viure a la mateixa ciutat o si més no, anirem de viatge finalment juntes, sigui a Jamàica o altres llocs, ja veuràs :)
ResponderEliminarUn petó enorrrrrme, seguiré mirant a veure què més em posees!!!!
Ara que sé que has vist el blog, ja puc dir-hi jo també la meva :-)
ResponderEliminarNomés que us estimo molt, a les dues. I que acabis de passar bona nit, Helen (tot i que ara estaràs celebrant-ho por ahí) :-P
Petonets,
Mamen